Escrivint amb esperit creatiu

Adés estava escoltant un vídeo amb Ken Robinson exposant la seua visió sobre l'ensenyament i la presència de la creativitat. Una cosa que m'ix de manera prou natural i que fa sentir-me a gust de viure és escriure. Hi ha una altra que també m'hi ajuda: tractar temes diferents i conéixer persones de països i cultures distintes o raonar-hi, així com la música. Finalment escoltar música cristiana és com un camí obert cap a la plasmació creativa de l'escrit.

Anit escrivia que estava interessat per aprendre anglés i, ves per on, hui, quan caminava cap a la porta d'una llibreria, he vist un llibre de Ken Robinson, de qui no n'he llegit cap, malgrat que una persona molt pròxima i creativa m'ha parlat, en diferents ocasions, sobre este investigador del món de la pedagogia i de la creativitat.

I, immediatament després de començar a llegir les primeres línies, ja sentia que podria ser molt interessant, però ben prompte he trobat unes frases que parlen de no evadir-se quan els fonaments estan establits, quan ja sabem què farem. Lo primer que he fet, ha sigut subratllar-les, de la mateixa manera que m'ho fique en el cap.

Però passaven les pàgines i tornava a ser interessant lo que aprenia, a partir d'experiències personals, en la primera de les quals, intuïa lo que passaria: que el psicòleg tenia molta psicologia i que descobriria que lo adormit, ressuscitaria en la persona que el visitava. I així ha sigut.

Però, tot seguit, m'han vingut les tres rames de la creativitat que més flueixen en la meua vida i en este orde d'aparició: 1) psicòleg, 2) mestre, 3) escriptor. Estava, com se sol dir, en estat d'incubació, com si es tractàs del moment anterior a quan el nen ix de la bossa de la mare i passa a viure en el món planetari. I, la quarta, però ja secundària, ha sigut aprendre anglés com a entreteniment. Per tant, calia centrar-me en les tres inicials i descartar-ne la quarta. Al cap i a la fi no busque, per exemple, anar-me'n a l'estranger a guanyar-me la pataqueta.

I, en primer lloc, fins ara no he trobat cap opció d'aprenentatge lingüístic de llengües com l'anglés que em semble molt creatiu, però no en el sentit comercial, sinó en el pedagògic, en lo que diria una persona de la línia de renovació pedagògica. Ara bé, com a cap d'un grup obert de Facebook amb unes regles establides per a acceptar posts, sí done entrada a informació, per exemple, en àrab i anglés, quan, com ara, ahir, una companya del grup esperava l'aprovació i vaig comprovar que s'hi ajustava. Observem, valorem i decidim. I això és lo que fan un psicòleg, un mestre i un escriptor.

 Ara bé, són professions que han sigut obertes, ja que, per exemple, sabem que hi han hagut moltes formes de fer psicologia de fa segles i plasmades per escrit (per exemple, des de les faules fins a novel·les), persones que han creat (amb la col·laboració d'equips i de gent que hi confiava) línies de pedagogia diferents a les que hi havia i, finalment, que els escriptors estan molt en contacte amb el món i manifesten la vida que els envolta i, a més, més d'una vegada, plantegen possibilitats que acaben fent-se realitat, a partir de les seues vivències i com a exposició d'alternatives, per exemple, en lo psicològic i en lo pedagògic.

Per això, en el cas de l'escriptura, la qüestió més important crec que no és, sobretot, no fer faltes d'ortografia o no eixir-se'n de la línia, sinó, a més, que es gaudesca del procés d'escriure, que fluesca com la vida, com eixes amistats que semblen que van a bon port. Unint lo creatiu a lo mínimament necessari per a fer-nos intel·ligibles, l'ortografia i l'ordenació de determinades combinacions de paraules i de lletres, es pot fer un escrit amb una vena artística present i oberta a capacitats noves per a l'escriptor i, fins i tot, per al lector.