Es casaren en la vila de la dona

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿es casaren en la vila de la dona? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 15 de novembre del 2025 ens comentaren "Sí. És clar. 'Si vols ser ben casat, casa't amb algú del veïnat'" (Maria Dolors Sala Torras), "Sí" (Lurdes Gaspar), "Sííí. Tots dos eren de la mateixa vila" (Àngels Sanas Corcoy), "Els pares es van casar en una parròquia petita a prop del meu pare. Tot i que la mare vivia més lluny, també pertanyia a aquesta parròquia" (Rosa Rovira), "Ses dones, normalment, sempre es casaven al poble de la dona i l'home es mudava, normalment, al poble de la dona. Això de l'home anar a viure al poble de la dona era més relatiu, però les dones es casaven al seu poble.

Al meu poble, a la fi dels seixanta, hi va haver una excepció. Una dona que era d'un poble molt petit, Moscari, es va casar a la parròquia del promès, que era més grossa. Al final dels setanta, una dona d'Inca, qui venia d'una família molt pobra, es va anar a casar a Lluc, segurament, per no ser marmolada. El novii era de Caimari, però no tocava casar-se al poble de l'home i, en canvi, Lluc és de tothom, com Montserrat" (Rafel Gelabert), "Sí. Avui dia, per regla general, açò continua sent així" (Xec Riudavets Cavaller), "Sí, era el costum: casar-se a la vila de la dona" (Margarita Frau Mir), "Sí" (Octavi Font Ten), "No ho sé" (Anna Babra), "Es van casar a la mateixa vila. L'àvia ja havia anat a viure allà" (Antonia Verdejo), "No, en la vila dels homes" (Joan Prió Piñol), "La meva àvia es casà a la ciutat del seu marit, però feia uns anys que hi vivia i treballava de costurera.

El seu pare, sent duaner, ella va néixer a Marsella i va viure en diverses viles rosselloneses. Sempre feia pelegrinatges, amb fills i sense el marit, cap a l'Alt Conflent i cap al Capcir, d'on venien, respectivament, son pare i sa mare. Visitava tots els oncles i cosins" (Lucila Grau), "Eren del mateix lloc" (M Pilar Fillat Bafalluy), "De la dona i de l'home" (Roser Canals Costa), "Sí" (Lydia Quera).

En el meu mur, el 15 de novembre del 2025 plasmaren "A la meua vila (Benifaraig), i diria que a la comarca (Horta), es casaven a la vila de naixement (o a la de residència) de la dona. També curiós que la família del nóvio pagava la casa, els mobles, llevat de la còmoda (o calaixera), que la pagava la família de la nóvia" (Antonio Palanca), "A Mallorca, sí.

S'home aportava sa cambra principal; i sa dona, sa segona.

Cada un, una caixada de roba de llit i de casa. Es mobles, a mitges" (Maria Galmes Mascaro), "La mama, com jo, era filla de la Figuera del Priorat...

Se'n va anar a treballar d'infermera a l'Hospital del Mar de Barcelona...

Allí va conèixer el meu pare i es van casar a Manresa" (Teresa Maria Marquez Bartolomé), "No. Mu mare es casà al lloc on vivia mon pare" (Conxeta Fortesa).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.