Eren carn i ungla amb el marit

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿eren carn i ungla amb el marit? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 16 de gener del 2026 ens comentaren "L'àvia era viuda a trenta-sis anys" (Lurdes Gaspar), "A casa, no. Pactaven" (Maria Dolors Sala Torras), "I tant!!! Els pares s'estimaven molt i sempre ha estat una sort viure i estimar-nos molt!!" (Roser Canals Costa), " Què és dir carn i ungla ? Els meus avis eren dues persones lliures amb la feina. Un i l'altre feien el que de gust els donava i, amb molt respecte, un amb l'altre. I tota decisió era d'acord amb ells dos. De fet, jo continuo amb la mateixa manera de fer" (Lydia Quera), "Per a res. Sempre he pensat que la meva àvia s'havia casat amb el meu avi per no restar per a vestir sants. Ella va prometre no casar-se mentres hagués de cuidar la seva mare, i el meu avi, doncs, no tenia pressa de casar-se. Eren ja grandets per a l'època i, encara que no m'ho van explicar mai, segur que es van casar per a no restar fadrins. Tot i així, van tenir quatre fills" (Àngel Blanch Picanyol), "Als avis, se'ls veia molt compenetrats, mai els vaig sentir una paraula més alta que l'altra" (Rosó Garcia Clotet), "No. La meva mare era vídua i la iaia tractava molt malament el marit" (Angelina Santacana Casals), "Sí. Sempre es van respetar i i es van voler molt . Quan va faltar el meu pare, élla ja no va fer res bo" (M Pilar Fillat Bafalluy), "L'àvia materna tenia els seus baralles, pero podríem dir que sí. carn i ungla.

Als paterns, la iaia, amb tal de portar la contrària, era única" (Montserrat Cortadella), "Hi havia de tot. Normalment, la dona era submissa i feia el que manava el marit. Una de les dues, però, no es va sotmetre i es va separar: un escàndol majúscul per a l'època" (Xec Riudavets Cavaller), "En el meu cas, sí. La meua iaia sempre deia del meu iaio: 'L'home més honrat del món'. El valorava molt" (Ximo Caturla), "Carn i ungla. Diguem que sí, amb costures.

No es penedien, com les parelles d'aquest temps. Hi havia hores per sumar.

A oïdes, m'explicaven coses molt bones. La iaia complia en netejar la roba, en fer sabó, en comprar a les pageses.

Hi havia temps per a les amigues més importants de la cúrnia catalana" (Núria López Cambra).

Finalment, ma mare, el 16 de gener del 2026, per telèfon, en nexe amb el comentari d'Àngel Blanch Picanyol sobre sa àvia i vestir sants, em digué "Eixa era una altra. Anava amb el rol de les dones". Ben mirat, ens afegí que "Abans, s'aguantava més, en general. Eren més constants en les relacions".

En el grup "País Valencià, comarca a comarca", el16 de gener del 2026 plasmaren "Doncs sí, encara que la meua mare sempre deia 'Que no s'entere la mà dreta lo que fa l'esquerra'. Amb el temps, vaig comprendre que la seua gran família era un matriarcat" (Julia Gabarra).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.