He triat ensenyar les cartes

El 17 d’octubre del 2022 em comentà ma mare que la seua àvia paterna "Lo que t'havia de dir, t'ho deia a la cara". Molt fàcil d'entendre: no cal passar rosaris, ni resar setanta oracions, ni portar un llibret sobre llenguatge políticament correcte a emprar en mítings.

En eixe sentit, en algun moment pot semblar que tres persones van cada una a la seua. Ara bé, com totes les persones, poden canviar progressivament, fins a adoptar una actitud de línia matriarcalista, és a dir, d'eixa en què, per exemple, es dona importància a la sensibilitat per la terra on es viu, per la família, per lo maternal (com ara, la llengua i l'estudi del passat històric i cultural) o per tocar els peus en terra i estar-hi sensibles a les persones amb què compartim temps.

Ho he conegut, ho experimente i la veritat és que ho considere molt important per a viure i per a gaudir la vida amb joia i amb obertura cap a l'altre, sobretot, si té bon cor i està a favor del dret a decidir de les persones i de l'autogovern (en ambdós casos, no sols del proïsme sinó també dels Pobles).

Finalment, dic les veritats i estudie, explane i interprete la realitat i ho ensenye (bé per escrit, bé de paraula), perquè em distrau i, òbviament, perquè eixa opció, matriarcal, és la que has triat (però no amb eixa mena d'esperit antisistema, ni antipatriarcal, sinó lliure de pressions externes i sense abraçar el "porcojonismo"): et permet estar amb els teus, amb els qui et tracten com una persona, amb els qui t'encoratgen i et fan suggeriments però no t'obliguen (ni et comenten què has de fer, ni com has de ser, ni a què t'hauries de dedicar, que no et corregeixen) i, igualment, ser tu mateix, sense carasses, ni diplomàcia, com quan empines un catxirulo amb un vent suau i aagradable.