Els seus temes preferits

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿quins eren els seus temes preferits? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 8 de novembre del 2025 comentaren "La fe cristiana, la família i ajudar a qui ho necessités" (Roser Canals Costa), "Bon dia,

El tema recurrent era parlar de quan eren joves i denostar els temps presents. 'El món està capgirat' deien" (Xec Riudavets Cavaller), "El saginero. Furtava criatures per a fer sabó" (Lurdes Gaspar), "Tenia molta feina ocupada. La feina de la casa. Érem tres germans i cuidava un oncle que va venir de França i el meu pare tenia una barberia i no hi havia tantes comoditats com ara. Al final, va comprar una rentadora" (Àngels Sanas Corcoy), "Els seus temes eren la lectura, la música, la natura. Elles hi vivien així: treballant els seus camps i amb el bestiar. Recorda: érem a pagès. De fet, els avis cantaven a les caramelles i tocaven l'acordió. Tot era estimar tot el seu entorn" (Lydia Quera), "A casa, de tot: cinema, música, política. Secrets inconfessables per als forans. Una família en què es podia parlar de tot" (Maria Dolor Sala Torras), "No t'ho sabria dir" (Angelina Santacana Casals), "No tenien un tema en concret. Parlàvem sobre històries de quan eren petites, del dia a dia (de l'època o de temps passats), història contemporània…" (Rosó Garcia Clotet), "Temes de cuina" (Joan Prió Piñol), "No ho sé. Però crec que sobreviure a les dificultats i a les adversitats des que érem nenes" (Anna Babra), "A la meva mare, li agradava llegir i el cine" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Recordo que parlava molt de la gent, d'experiències viscudes, de la guerra, de la família. També llegia molt, però, davant meu, no recordo que comentés res del que llegia. És clar que jo era petit i, segurament, no estava al cas" (Àngel Blanch Picanyol).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.