Dirigint l'orquestra de manera oberta
M'és molt fàcil dirigir un grup de manera oberta, canalitzant l'energia femenina que fa que l'altre se senta part del grup i que, al mateix temps, jo veja que la cosa va per bon camí, que el projecte va avant amb prou naturalitat, que rutla i que, com diríem en anglés, sóc el seu conductor (el director d'orquestra), qui marca el compàs del conjunt i que els altres accepten seguir-lo i intervenir-hi, però no de manera cega sinó perquè els empeny, els motiva i els dóna ales, fins i tot, a través de la seua facilitat per a connectar amb el conjunt i la seua obertura a escoltar lo que expressen i, igualment, per a fer que se'n senten part, com ara, de forma que els integrants somriguen mentres milloren, com podem veure en un vídeo que m'ha agradat (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Director-d'orquestra/video/4088830), entre altres coses, per l'humanisme que sembla tenir l'entrevistat, Albert Argudo, qui forma a persones més jóvens.
En eixe sentit, si fes un dibuix esquemàtic amb tres bandes (l'esquerra, la central i la dreta) i començàs a traçar línies de connexió, veuria, com ja vaig fer fa més de dos mesos, que el cap (el meu jo amb què trie fer la meua vida i obert al món) connecta amb les altres parts, a més de deu punts a l'esquerra i que en traça set cap a la dreta, la qual cosa em diu que tire més cap a l'esquerra que cap a la dreta, a nivell de pensament. Això, tot i que no ho havia analitzat així, ara, m'aporta dades importants i congruents amb lo que més d'una vegada dic i m'han comentat psicòlegs i persones versades en sexualitat: sóc un home amb una part femenina important, encara que, siga i em senta heterosexual.
Igualment sóc més analític i empre la creativitat per a donar idees puntualment i, així, conduir millor la meua vida i, com diu el director d'orquestra, portar "el compàs d'una manera ordenada, comprensible i escoltar", la qual cosa va en línia, clarament, amb el joc del catxirulo (llibertat), amb el de l'escacs (esperit d'equip) i, finalment, amb el d'un joc, però d'atzar, com el dòmino (sentit de l'humor). I tots tres estan presents en la meua vida, fins i tot, quan he portat algun grup, quan em comunique amb l'exterior o quan escric.
La meua vida, a hores d'ara mira i va cap al futur amb optimisme i amb una part espiritual molt important, vinculada al camí de ser una persona més equilibrada a l'hora de viure i fruir la plenitud, per mitjà dels tres valors que m'acompanyen: 1) la llibertat, 2) l'esperit d'equip i 3) el sentit de l'humor.
Però la meua vida està prou oberta cap al futur (el demà, les persones que vindran darrere de mi) i, de fet, ara avance amb confiança i alegria perquè sé que el demà serà millor i que sóc qui, amb els meus valors, expose quina és la meua visió del món, lo que considere clau i negociable. Més o menys, com lo que ahir li deia a un amic, eixa espècie de normes del regne, de lo que mínim per a acceptar a una persona i, si no va en eixa línia i tracta de negar-me la identitat, traure-li les ungles, per mitjà de la comunicació directa, dient-li al pa pa i al vi vi.
Podria dir que estic vivint el present amb esperit de creixement, gaudint de veure que marque el compàs de la meua vida i que sent que hi han relacions prou bones amb els meus pares i amb altres familiars i persones de la seua generació, però, així mateix, que estic obert a xiquets, a jóvens i a persones, per exemple, que no arriben als trenta anys i que, al mateix temps, entenc de números, que raone millor, que parle de manera oberta i expressant lo que pense, lo que vull dir i, si no, preparant com dir-li-ho millor i, així, dormir bé.
I crec que això és bo, ja que visc el present i crec que el demà serà millor però sense esperar que vinguen temps millors, sinó avançant amb confiança i alegria:
1. És la fe lo que m'està salvant, l'anhel de sanació espiritual, l'haver trobat els valors que van units a mi i que em permeten estar bé com sóc i, igualment, caminar el meu camí: llibertat, esperit d'equip i sentit de l'humor.
2. M'accepte com sóc, ja que no he de recórrer a altres per a descobrir què va, de manera natural, amb mi. Haver desglossat el simbolisme del joc preferit, com també dels altres dos que més m'agraden, m'ha obert la confiança en mi, la seguretat, l'optimisme i l'afany de créixer com a persona i d'avançar en la vida, de no detenir-me amb la sang freda (en el mal sentit de la paraula, amb fredor en lo expressiu).
3. Les ferides del passat resten arrere, podríem dir ja no em determinen ja que, fins i tot, em sent guarit des de mi i perquè trobe que hi han moltes persones que m'acullen com a persona, com sóc i que em tracten amb amabilitat o que, en el cas de Facebook, m'accepten sol·licituds d'amistat. A més, que són persones amb un component molt important per a mi: fan raonaments lògics, fan números, contrasten i trauen conclusions sinceres, científiques i que són persones que no parlen per parlar, sinó que aporten arguments.
I això em fa pensar i actuar amb la seguretat que no passe cap decisió sobre la meua vida cap a ningú: polítics, líders empresarials, la publicitat, la propaganda política, els encantadors de les emocions a nivell mediàtic, etc. En el meu cas:
1. Amb una línia de pensament progressista, analista i dialogant. Així, sóc preferesc viure amb veu i vot i assumint que sóc senyor de la meua consciència, dels meus actes, de lo que trie fer i que preferesc pensar i decidir per mi mateix i fent-me'n càrrec, escoltar als altres amb interés però no amb intenció de retrucar-los immediatament i, a més, tenint oberts els canals de comunicació.
2. Amb una actitud clara, però oberta, amb sentiment que la cosa funciona, que estic canalitzant l'energia com a planificador i, després, creador, del meu destí, de la meua vida i no com a un simple teòric i, així, orientant la vida així com el director d'orquestra ho fa amb tot el grup per mitjà de la batuta. I això és lo que sent i veig ara: que la meua vida funciona, que va avant i que no s'estaca en els temps passats i que veu el futur amb optimisme, que té un ideal i que té un motiu per a viure.
3. Dient les coses clares però sense violència i, llançant fora de la meua vida tots els qui tracten de comprar-me-la així com Jesús ho fa amb els qui hi havien en el temple.
És així com acabe soltant la meua valentia de dir lo que pense sense tractar de ferir a l'altre, com un home que es permet ser el meu pare i la meua mare, això és, gestionar la meua vida i, a més a més, fer-ho i evolucionar com a persona, que recupere i millore la meua vitalitat acompanyada d'optimisme i de fe en el missatge cristià. I que en eixe camí del ser, de ser un home i amb una part femenina ben acollida, estic, ara que estic en el moment central del desenvolupament humà i que visc amb esperit jove i amb experiència, però amb esperit obert.
Però una altra cosa també tinc present. Ja no busque anar-me'n al ranxo on ser feliç, ni traduir de l'anglés al valencià com si fos un xiquet que es limita a veure i a escoltar lo que fan els grans, les persones d'altres països ,ni a viatjar de país en país, ni a fer trajectes llargs o a aprovar eixa diversitat cultural que no és una altra cosa sinó que cadascú vaja a la seua, parle la seua llengua i no busque acords.
No: ja no sóc un xiquet, ni tampoc el típic home vell i que toca la guitarra com si fos l'encantador de serps, però tampoc el jove rebel que li demostra braça a la dona protestona i que no accepta punts de vista diferents i que, a més, no para de criticar a qualsevol que no pense com ella i que no siga dels seus o que no siga fidel als seus dictats volubles i als dels seus acòlits o amiguets més pròxims.
I, en eixe camí de millora, he trobat un camp molt interessant com és el de la medicina, molt relacionada amb dos més que em fascinen: la psicologia i l'antropologia. De fet, he pogut comprovar que, més de quinze dies després, els dos que eixien primers i, a l'atzar, en estat de flux, han sigut, per orde d'aparició, psicologia i medicina.
Vull aprendre'n, d'eixos camps, però els portaré cap a on millor em senta en cada moment i que s'ajuste als tres valors assenyalats. I amb el carro avant, de manera optimista i amb bon cor.
Afegiré que em sent jove d'esperit, que assumesc la responsabilitat de la meua vida (el major regal dels meus pares..., regal que agraesc), que em sent millor perquè trie fer el bé als altres i perquè, així, estic desenvolupant les meues capacitats. Ara bé, quan dic responsabilitat, vull indicar que preferesc ser-ne el director. I, més encara, ara que ja no tinc mestre de qui excusar-me, és a dir, vivint amb espontaneïtat i seny (a través del lideratge)... i obert, amb bon cor, per exemple, com també amb esperit d'iniciativa i emprenedor, de diàleg, amb molta voluntat i amb molta fe, disposat a evolucionar amb optimisme i fent canvis positius de manera progressiva, a partir d'una actitud cristiana, progressista i que tracta de no recórrer a la violència com a recurs per a assolir els seus objectius ni per a tractar d'imbuir o d'influir en les persones, sinó que actua amb humanisme i amb confiança i joia perquè sap que el demà serà millor i que la seua vida va avant, moguda per eixa tercera joventut que ha tornat a renàixer dins de mi.
Prioritze més el ser que el tenir i comande i porte la meua vida de manera lliure en l'expressió, a l'hora de llegir, de parlar, de preparar-la, sense sentir-me lligat ni a mon pare ni a ma mare, sinó com una persona amb criteri propi i oberta a tots dos, com també al llarg del dia i amb totes les persones però, això sí, marcant els meus límits i lo que no trague i, des d'ahí, dient NO quan vull dir NO i al pa pa al vi vi, en més d'una ocasió i, igualment, vivint amb sentit de l'humor i conscient que tinc una tropa que em protegeix i que confia en mi, com també jo en ells: els familiars que m'accepten com sóc, els amics i els qui em saluden amb bon cor.
En fi: avance amb confiança i alegria perquè trie evolucionar amb fe i perquè sé que el demà serà millor.