Dirigint amb cor una empresa

En aquests moments porte avant una empresa i ho faig amb cor, és a dir, amb bones intencions i amb comprensió, així com amb gosadia i amb esperit de millora. Lo important és que porte la batuta obert a l'exterior amb optimisme i, mentrestant, acull idees i comentaris de les persones amb qui connecte i, fins i tot, ens intercanviem senyals d'agraïment o de simpatia, d'amabilitat, parlem amb el cor en la mà i negociem, quedem per a veure'ns un dia o fer una cosa d'una manera i, com aquell qui diu, signem un acord, encara que ho fem per correu electrònic o per WhatsApp: la qüestió és que la part femenina també hi pren part, encara que dos persones siguem hòmens i una tercera, dona. Però també em deixe impregnar per lo construtiu (persones, idees, etc.) que provenen de fora, després d'estimar que és positiu a llarg termini i tot.

M'agrada perquè sembla com l'inici d'un ball, d'una iniciativa que, com moltes anteriors, també va avant. I hi han tres elements que s'hi manifesten: 1) estic present (esperit científic), 2) en comunicació (amb la ment oberta) i 3) amb bon cor, manifestant molt bé la sensibilitat, amb gosadia i acompanyat d'esperit de millora i enginy, imaginació, creativitat, alegria de viure. I així és com visc, com més persones, el present i, a més, com continuaré vivint-lo i marcant el compàs de la meua vida i, a banda, obert a l'afectivitat, a l'amor espiritual, de lo que sembla passiu però em fa ser ací i vivint i fruint el dia rere dia.

És una situació de vida bonica perquè fruesc el "ser" mentres progresse amb fe com una persona amb esperit científic i obert a les recerques i a les descobertes facultatives, intel·lectuals, tècniques, tecnològiques, etc. i, igualment, del fet d'"estar present", això és, mantenint el fil amb els meus pares, familiars, amics i per Internet, com també amb la resta de persones.

Sóc com el volador (el cap de l'empresa, del projecte en marxa) que toca terra amb els peus (les arrels, el passat), i que viu amb una sensació de bona sintonia mentres connecta amb el lloc, amb l'ambient, amb els pares i amb els familiars i amics més estimats, com també amb el món (en aquest cas, amb les dos persones de qui parle) per mitjà del cor (els sentiments i les sensacions mentres porte avant la iniciativa que, en altres temps, podia ser motiu de somni, possiblement des de ben xiquet, però, ara, entre altres coses, mitjançant una traducció a què m'he obert després que em la proposassen). Però també amb el cristianisme, amb la creativitat, amb la part amable i acollidora, amb la intuïció que tant m'està eixint aquests dies i amb molt d'encert.

Sent, com més persones, que la vida és un regal, que gaudesc amb alegria i il·lusió mentres llig informació neurològica o mèdica, com també de biologia o sobre epilèpsia, ja que, a més, estic en lo meu, la part relacionada amb la vida i, com no, amb el cervell, u dels punts que més m'agrada de la vida, és a dir, amb la part del saber més desconeguda en la meua història personal fins que ho vaig descobrir ara fa dos mesos. 

Així, prenc decisions fent ús de la raó, com a director, però amb el fil de la sensació, de l'ètica, de la política que porte en la meua vida, de la comunicació i, connectant i escoltant lo que em diu el cor, és a dir, obert al llenguatge de l'altre, al proïsme, a l'entorn on sóc, a les emocions, a l'ambient que es respira i, també, tenint present la natura, el terreny que trepitge, el vent (les idees noves, les actuals, les antigues), el sol (l'optimisme), els núvols (els moments de canvi), i la terra (el fet de ser una persona amb vida i assaborint el regal de romandre vius).

En eixe sentit és com si el projecte estigués començant a soltar fil conductor i comunicatiu, perquè el vent és favorable i jo confie en lo bo del moment i en la meua creativitat i en la meua vena científica i, igualment, responc a gust, ben obert i prenent decisions amb una línia de mínims (valors morals) i de manera sensata, com si es tractàs d'eixa mena de govern global (perquè obrim els sentits) que pensa a la llarga i aposta per lo espiritual i per lo científic per a que, com en aquest cas i en més, les recerques isquen al carrer, es facen conéixer, estiguem millor informats, amb elasticitat per a abraçar el canvi amb optimisme i comptant amb la nostra part relacionada amb lo no material.

A més, ho faig disposat i portant-ho avant (encara que com diuen estudis científics sobre el cervell, siga quasi un repte, però no impossible, la qual cosa ens pot fer pensar lo mateix a nivell social i personal), a pensar de forma global i actuar de manera local, això és, personal, dins d'un món més connectat i més capacitat per a romandre receptius (com les dos persones que ací hem inclòs i jo, a més de moltes més) a lo que passa fora, a lo nou en els avenços científics, progressos que resulten de l'esperit de millora per part dels qui els promovem i dels qui els impulsem personalment, professionalment, moralment o, fins i tot, econòmicament.

Em sent en un moment d'enllaç entre el passat i el futur, obert a l'exterior, tenint present que la paciència és la mare de la ciència i que, així, i amb la sensació d'estar fluint i amb molta alegria (la que visc ara), la vida sembla com una espècie de vol d'un catxirulo: un moment de gaudi, un regal, enmig de la connexió amb els meus pares (el passat) i amb les persones de la meua generació o que ja no viuen en la casa dels pares i, també, obrint les branques cap a les altres persones i, fins i tot, els més xiquets que ixen al carrer o que ara viuen (l'esdevenir) i que gaudeixen el present. Trobe motius per a obrir els braços, la ment i donar part de mi al món, mentres que, al mateix temps, trobe que, fins i tot, faig amistats noves i rep senyals externes de joia, d'amistat sincera, de confiança, de fe, de somriures francs, etc. He trobat lo que em mou a viure i com actuar en cada context i amb quina psicologia, la cognitivoconductual, cosa que, per exemple, em porta a comunicar-me atenent a com podrem entendre'ns i sentir-nos millor l'emissor (jo) i el receptor (l'altra persona).

La clau, com en aquests missatges i intercanvis informatius entre els tres, és viure amb joia, amb esperança, obert als canvis, actuant amb determinació i amb afectuositat i, al mateix temps, amb optimisme i sensible a qualsevol persona i a lo que passa fora, amb una energia femenina equilibrada mercé a la bondat, la recepció a idees noves i a lo que portem dins en la part creativa però que desconeixíem (en el meu cas, la traducció, cosa que aquests dies intuïa que era una professió femenina, com he vist confirmat) i sentint que visc en comunitat i en comunicació amb bon cor i sense rebutjar que els altres no sempre coincidesquen en tot amb mi.

Com a exemple diré que el 19 de novembre de l'any passat, vaig escriure en el diari personal: "Acabe de prendre'm la tensió i de veure el registre de polsacions. Després de raonar amb una dona amb veu suau i amable eren: 126/80 i 76p/m. Al moment, 118/78 i 75 p/m. Quan he pensat en 'no forçar la maquinària', en registrava 117/83 i 77 p/m. Finalment, pensant en una imatge tranquil·la, els resultats n'eren 117/77 i 73 p/m.

Conclusió: a) una veu amable i alegre, b) tractar de no pensar en res negatiu tot seguit i c) tenir imàtgens agradables i tranquil·les són més bones per al cor i per a la salut que introduir missatges negatius amb intencions positives, ja que estos farien augmentar la tensió mínima i el pols. En canvi, una imatge tranquil·la manté registres bons de tensió i les polsacions (més baixes)".

I el 23 de novembre del 2016 escrivia: "El llenguatge no agressiu o amb tocs d'indiferència no afavoreix portar les regnes. Ho notat (...). No m'interessa fer pasta amb eixe llenguatge ni amb els qui l'utilitzen, però sí tenir-lo present. He dominat la situació. Avance. (...) Em sent prou segur, sa i estalvi.

Pose la bellesa i la bonhomia en part de ma vida: abrace esta part de l'ésser humà".

Clarament, volia dir que, amb una vida alegre i optimista i fent les coses sense forçar-les, el cor i el cap estan millor: vivim amb alé, amb els peus tocant terra, amb optimisme i... fluint. I així és com visc ara, com més persones, i com preferesc viure i continuaré vivint obert a fer canvis amb optimisme, com quan volem un estel mentres gaudim el present amb naturalitat i sentim eixa llibertat que fa que circule l'amor i l'alegria allà on sóc, com si fos eixa substància, eixe detall, eixe fil, eixe punt fort amb què millor compartim el temps amb altres persones i com, a més, em sent més part de l'univers, com a persona present, que viu, realista i optimista, que pren part en la vida...

I és possible perquè he recuperat i porte avant la joia de viure, estic en una situació molt formosa, plena d'alegria i obert a connectar i a abraçar lo millor dels dos costats de la vida, de lo masculí i de lo femení, psicològicament parlant.

A més, que, com llegia una vegada, es tracta de tenir bon cor per a tenir bons pensaments, com eixe llenguatge afectiu (per exemple, i el cas és real, "¡Venga, guapo!" amb què una dona responia a un home) al mateix temps que jo escrivia... "d) amb llenguatge afectuós".

També direm que, de nit, agraesc la cordialitat de les persones que han triat compartir-ne amb mi al llarg del dia o amb qui he estat present i amb joia durant part del jorn. Són instants bells, com la vida, i ens ajuden a ser més agraïts, fins i tot, quan aplega la nit i fem un moment de repàs a lo positiu del dia i, a més, perdonem lo que altres ens hagen fet de mal i, si hem cregut convenient deixar estar una persona, li desitgem que passe un bon any i que les coses li vagen millor. ¡Quin respir guanyem en eixos instants i per mitjà d'eixes frases! ¡Com afavoreixen que portem la batuta i ens sentim part de l'univers, del món, de la vida i oberts a la joia de viure! Estic segur que juguen a favor del cervell i, per tant, del nostre dia a dia, com també la generositat, com ja m'ho deia, en la primavera del 2015, el neuròleg, respecte a la relació entre el donar als altres i el sistema nerviós en bones condicions per a dormir millor: "Sí, ayuda".

Tot lo que hem tocat fins ací, dóna consistència al pont entre nosaltres i l'exterior, com ho manifestem mentres pensem i decidim per nosaltres mateixos, des de la llibertat informativa que resulta del processament de lo que ens arriba i incorporem a lo que ja sabem i, a més, de tenir present que tinc criteri personal per a respondre a qualsevol tema extern o, per exemple, a qualsevol qüestió religiosa, social, política, sobre creativitat, sobre sexualitat, sobre els mitjans de comunicació social, etc., com també a totes les persones. I així és com actue, com més persones.

I, tots nosaltres, ells i jo (i també moltes persones del planeta), preferim romandre oberts a l'altre, allargant la mà a l'optimisme, a l'amabilitat, afegint molt al costat formós de la vida, per mitjà d'una conducta convenient per a tota la vida i, també, a la comunicació directa, franca, honesta, constructiva i sense vernissos diplomàtics que tractassen de desfigurar la realitat i les relacions interpersonals o lo que sentim, sinó expressant-nos amb sinceritat, veracitat informativa, simpatia i afectivitat. I, en el meu cas, com alguns amics meus, des d'un cristianisme progressista i acollidor de lo bo, receptiu al bé, a les persones d'altres països i cultures, a les persones més necessitades i amb què podem enviar missatges d'esperança, de fe, d'alé, d'optimisme, amb relats personals, fins i tot, d'alegria per la vida, com els d'aquest escrit.

Finalment direm que totes aquestes línies són fruit de la confiança en mi, en altres persones (en conéixer-ne, de noves i constructives) i en què el demà serà millor, perquè ens sentim moguts per l'esperit i perquè vivim la vida amb confiança solidària, fins i tot, en el camp sexual, en les relacions humanes, en el creatiu, a l'hora d'organitzar la nostra vida i en el científic acompanyat d'eixe assentament de vida que (com més persones que conec i més que hi han en el planeta) ho fan en altres moments i per mitjà d'altres manifestacions personals al mateix temps que comuniquem a l'exterior els nostres sentiments, els nostres pensaments, les nostres inquietuds, els nostres projectes o les idees noves que acollim, etc., com he decidit plasmar ací.