Deixar-se abraçar per la fe en el demà

Hui no esperava rebre felicitacions per la meua manera de ser a través de persones amb bon cor. N'hi han que han eixit de persones que em coneixen molts anys, com ara, de Roser Santolària. Però dos més, m'han arribat de dones que tenen alguna referència meua des de fa menys de dos anys i un poc més... ¡o menys! (per Facebook o que han raonat junt amb mi personalment) i eren així: "Bon Nadal, Lluís. ¡¡¡Eres una 'passada' de persona, m'alegre d'haver-te trobat!!!" (d'una amiga amb una visió interdependent de la vida) o "Lluís. Un FELIZ martes" acompanyat de detalls de joia (arbres de Nadal i solets) i rematat amb un "Muchas gracias por tus mensajes que valoro" i, en un segon missatge, després de convidar-la a passar per ma casa, afig un "Gracias por tu gentileza. Igualmente [puedes] pasarte por casa". 

O el d'un amic, qui, tot i estar ficat en política, és un tio collonut, amable, amb bon humor i que és ben rebut en casa d'amics meus de bon cor i renovadors d'idees i constructius.

¿No és açò, sinó un agraïment a la vida i un signe de valoració sincera de l'amistat sense haver de passar pels valors borsaris, no tractar a les persones com si fóssem possibles mascotes a comprar (esclaus, en altres temps) o, per exemple, la situació present de l'Íbex35?

A l'amic, ací Toni, li he dit joiós, després de reconéixer-lo: "¡Molt bé, Toni! ¡Hui m'han felicitat dos amigues i, si vols, t'ho ensenye!". S'ho creia, en el bon sentit de la paraula: no exigia proves, ni documentació judicial, ni informes de testimonis, etc. Així, com sona, perquè és una confiança vivencial, natural, espontània,... amable.

Gràcies, sou com una abraçada suau a lo bo de cada situació i aporteu alé, fe, confiança en la capacitat creativa (com també en la bondat i en l'optimisme), a més de regalar i generar vida.

O un correu de Dany Rosevear amb ànims per a que el projecte de l'any 2017 "siga divertit" ("Have fun", textualment). ¡Home!, ¡no esperava eixe terme en l'escrit però, bé, gràcies!: sona a creatiu, com moltes obres seues.

Tots ells tindran oberta la porta de ma casa, com els meus pares i més persones que ja comparteixen part de la seua vida junt amb mi. Fins i tot també la tindria Dany, britànica i amb molta vitalitat, indistintament de la cara que semble pels vídeos de YouTube i de l'edat, ja que és una dona que es manté en forma i tot.

En companyia de persones així podem sentir-nos part del grup. I també ens hi comuniquem per altres mitjans amb l'objectiu d'obrir i mantenir relacions interpersonals, com ara, el telèfon o Internet, és a dir, com si estiguéssem associats; vaja, sense necessitat de ser cul i merda però sí amb una sensació suau, com qui se sent acollit.

I eixes persones que feliciten (i no perquè siga Nadal) i, lo més important, que ens accepten com som, de veres, reflecteixen, al meu coneixement i atenent als qui ací incloc, naturalitat, gràcia per a comunicar-se, una ment oberta, confiança en la comunitat, que són persones esperançadores, a més que valoren xicotets detalls i que no estimen a les persones en funció dels diners, de l'edat o de si tenen la fitxa d'este partit, si són del Barça o si els agrada cantar o ballar. Simplement, que, com deia una amiga meua, ací Martina, sobre el seu marit (ací amb un nom diferent): "¿Saps què, Lluís? Cento és diferent a mi, i no coincidim en tot, però, en el fons,..." i passa a somriure d'orella a orella i afig amb suavitat un "el vull molt".

Martina fou una de les primeres persones que visità ma casa i ens comprenem molt, tenim molts punts en comú i ens estimem, hi ha molta confiança entre els tres (quan ens veiem i quan no ho fem, perquè mantenim un bon record i... estem presents en la xarxa social de l'altre). El dia de Nadal no la telefoní, però no passa res: ens donem (entre nosaltres) una bona valoració, continuem sent amics, germans en el sentit cristià.

Quan vaig a ca Martina i, com si fos un regal de la vida, veig al seu fill emprenedor (porta un negoci junt amb la dona), al seu fill psicòleg i a les dones i als fills d'ambdós,... el somriure i l'esperança sempre estan presents, a més, d'una veu agradable, suau i amb coratge en molts moments i amb la llum del cresol de què parlava Shakespeare en una frase que vaig oir fa anys (durant una xarrada sobre voluntariat social), en boca d'un treballador de l'Ajuntament de Mislata, qui parlà d'una iniciativa municipal per a persones grans.

I és que amb alé, espenta i part de suavitat, la vida pren un sentit positiu i acceptem millor lo que en altres casos podria resultar més complex, perquè... ¡és tan formós tenir amistats sinceres!... Sí, d'eixes que no busquen el seu tros en el món de la sexualitat (com tampoc en els altres camps de la vida), sinó que són gent solidària i acollidora d'idees noves i de persones que no són al 100% com ells. ¡Ah!, ¡i més encara!: eixim més reforçades anímicament, una cosa molt important per a viure amb fe en el demà.

A continuació escriuré unes paraules de Roser, qui em felicitava este matí així: "Molt bé, Lluís "La bellesa de l'amistat". Escrius molt bé i penses sempre en positiu, és un goig llegir els teus escrits que contagien amb optimisme. Bon any! Una abraçada. Roser". Tot seguit, n'he llegit un altre, de la mateixa amiga i històrica mestra: "Que durant l'any 2017 triomfe la solidaritat, la pau, l'alegria i la creativitat. Una forta abraçada". Ha sigut, com escriu Rosetta Forner en una obra seua, com "un chute de vitaminas".

I és que, als meus amics també els felicite així, fins i tot quan veig que s'esforcen i la voluntat els fa aplegar a on potser no s'haurien imaginat, com ara, a un amic meu, Antonio, amb la cançó "Congratulations", el dia que m'escrivia, per Internet, que havia aprovat l'ESO: tingué fe en el demà, en l'objectiu, es buscà una bona xarxa de persones i ho aconseguí. L'escoltàrem junts i gaudírem molt el detall. Totes les persones ací citades tenen fe en el futur, creuen en elles i en més persones, tenen alé i, per això, tiren avant projectes on altres només veurien un risc.

Finalment comentaré que cada dia és una oportunitat per a viure amb esperança, amb vitalitat i, també, gaudint els xicotets detalls i lo que ens fascina. Les meues aficions són escriure, ensenyar, desenvolupar la creativitat en camps com la medicina, la biologia, la psicologia, la botànica, la sexualitat, l'antropologia, la geologia, aprendre anglés i valencià, conéixer persones d'altres països i cultures (però també valencians o que parlen valencià o saben castellà, ja que, per a mi, el castellà forma part d'una altra cultura)... ¡i viure creatiu! I en eixe camí estic, fent marxa, amb bon ritme i vivint cada dia com si es tractàs del dia de Pasqua i amb un oratge molt bo per a volar un catxirulo, el meu joc preferit.