Deixant que fluesca amb suavitat l'energia interior

Per a continuar vivint, soltem energia, la movem, a través dels braços, de les cames, del cos, etc. i ho podem fer de forma suau, com qui va en la línia de no forçar la maquinària però, per exemple, desenvolupar les capacitats, les que ara coneixem i les que en sorgiran fruit de la curiositat i del creixement, de l'acumulació de coneixements, com també de la renovació que ens acompanya en moments d'optimisme i a través de la confiança en nosaltres, en altres persones i de la fe en el demà.

En el meu cas, a hores d'ara, passe per un moment esperançador. Així, hui he trobat uns comentaris en Facebook que m'han semblat un regal de la vida, ja que anit havia penjat un escrit com qui aplica allò de qui dóna sense esperar, rep sense demanar, és a dir, que ens arriben regals fruit de la confiança d'altres persones en nosaltres.

I venien acompanyats de paraules suaus, de missatges en què les persones consideraven important la concòrdia, l'obertura de la ment cap als altres, cap a fora, tenint present que en la vida hi han moltes coses bones i moltes persones amb sensibilitat pels altres. 

De veres, m'ha semblat un regal. I, lo que també m'agrada, és que m'ha espentat a veure les coses d'una manera més natural, més amable, a deixar espai per a la creativitat literària i per a la coneixença amb persones noves per a mi, com estos dies està tenint lloc amb gent que abans no coneixia. I tot, amb paraules acompanyades de sensibilitat ben conduïda, d'amor per l'altre, de confiança en u mateix i en altres persones, com també en què el demà serà millor.

Fins i tot, m'ha ajudat a descifrar símbols que hi havien darrere de paraules, a clarificar i, per tant, a sentir-me com en un dia favorable al vol d'un catxirulo, en el sentit metafòric, quan participen tres aspectes essencials per al gaudi del present:  1) la dolçor (la bondat, la comprensió, estar oberts a fer el bé), 2) la tranquil·litat (la fortalesa, l'assertivitat, la capacitat resolutiva) i 3) lo interessant (la ment oberta, l'optimisme, viure amb fe en el demà).

La dolçor permet besar, abraçar, mostrar-nos amables.

La tranquil·litat, actuar també amb fortalesa, amb confiança en nosaltres, desenvolupant les nostres capacitats i habilitats, i també mantenint la fe en el demà.

Lo interessant és com la ment oberta de la persona decidida a negociar, a resoldre un problema a través del diàleg, a veure-hi esperança i que es comunica amb el cor en la mà en les relacions interpersonals i tot. I també, per exemple, que prefereix escoltar obertament a totes les parts abans d'emetre cap juí i, aleshores, dirigir amb afecte un cap ben moblat i facilitant que les coses es desenvolupen amb optimisme, esperançat, amb bones intencions i tenint present que sempre hi ha un camí obert per on viure amb fe en nosaltres, en altres persones i en el demà.

Portem les regnes de la nostra vida, com qui tria com escriure i emprén en eixe sentit, malgrat les temptacions de fora. O qui emprén un camí i no torna la mirada cap al passat que ja no tornarà ni veu fosc el demà, sinó que viu amb esperit optimista i sentint-se part del grup, és a dir, amb esperança i, amb bon cor, obert a crear vincles d'amistat, siga amb familiars, siga amb veïns, siga amb persones de la mateixa localitat o país, siga per Internet, siga de manera presencial o bé per altres mitjans.

En el fons, un cosa que ens interessa és comunicar-nos, sentir-nos part del tot, de l'univers i, així, persones amb veu i vot, i que ens agrada viure amb fe, no sols en nosaltres i en les persones més conegudes i que ens accepten com som (i nosaltres a elles) sinó, també, oberts a conéixer-ne, de noves, i mantenint l'optimisme, la llum, una ment desperta a lo nou, a lo que arriba fruit del temps en què vivim i de la nostra implicació (però sense forçar la màquinària) per mitjà de les nostres capacitats i habilitats.

I és que, sentir-nos integrats és molt bo per a l'ànima i per a la societat perquè creem un esperit de comunitat, de connexió i de contacte amb el món i amb els altres que fa que visquem com a persones obertes acollides i receptives dins del col·lectiu i que creguem, com més persones, en la capacitat de l'ésser humà per a millorar la seua vida a través de la bondat i per a compartir part de la seua amb altres persones i, així, que hi haja més sentiment de comunitat en el món i més presència de persones amb bon cor i comprensives. I en eixe camí sóc, com més persones que també se senten integrades socialment i, igualment, obertes a acollir-ne de diferents a cada u de nosaltres (i que ens facen pensar que van amb bones intencions, per descomptat), així com ara ho fem amb familiars, amb amics o a persones que actualment ens inspiren confiança.