Converses obertes i afables
Hui he tingut l'ocasió, durant l'estada en casa dels meus pares, de raonar obertament, sobre temes en què compartíem interés i acompanyats de l'esperança, mitjançant el significat i el simbolisme del terme cresol, una paraula molt present en el cristianisme i vinculada a la vida i a la fe en el demà.
Però no sols hi havia afany, sinó la mateixa afabilitat i confiança entre nosaltres que, quan m'ha deixat, ma mare, en el pati de la finca on visc, després de veure a un amic gran amb la ment oberta a persones de qualsevol edat, justament una persona de qui els havia parlat i de la qual tinc bons records, u dels quals plasmaré en aquestes línies.
Que hi hagen persones que puguen raonar amb simpatia i, a més, ser d'edats diferents, quasi quasi de quatre generacions distintes i, igualment, amb sentiment de comunitat, és una cosa que considere important i que, al mateix temps, ens ajuda a sentir-nos part de la societat i, ¡com no!, persones optimistes i receptives als altres. En eixe sentit, un dia em vaig trobar amb una situació no precisament fàcil de veure però que era ideal per a una foto.
Aquest amic gran, qui anava acompanyat d'un nét procedent de Vietnam i que potser no tingués l'any, ens trobàvem en lo que en Alaquàs, la població on visc, diem "la Plaça", asseguts en uns bancs i vivint un ambient de confiança, com ja veníem fent des de feia poc. Però, ves per on, en un moment, un jove d'uns vint-i-dos anys, qui formava part d'una colla de jóvens, s'acostà al xiquet, d'un any, a tot estirar.
En eixe instant començàrem a jugar i, fins i tot, a tenir una relació interpersonal que poques vegades he presenciat però, sens dubte, simbòlica i agradable, a més d'enviar-nos, implícitament,un missatge ben clar: podem viure amb esperit social i amb la ment oberta als altres.
Més detalls: l'home tenia uns huitanta anys, jo ja n'havia fet els quaranta, i, juntament amb el jove i el menut ben a prop, ens comunicàvem obertament. ¿Quantes vegades presenciem, a hores d'ara, la simpatia en situacions semblants? I, en qualsevol cas, ¿no ens mostra això, que podem viure com a persones i prioritzant la recepció a l'altre i, així, la fe en la capacitat de l'ésser humà per a tendir ponts, no sols interpersonals, sinó intergeneracionals i, d'aquesta manera, contribuir a crear un món més humà i bondadós?
Crec que sí, amics. I, com que això tingué lloc i fou possible, encara crec en lo que podem assolir per mitjà dels ponts, més que, simplement, compartir un temps amb els altres: la simpatia, la creativitat, l'optimisme, la cordialitat, la formació cultural, dedicar una part del dia a l'humor positiu o, com ara, gaudir de la vida.