Contactant amb esperança

Bo, hui he tingut experiències plenes d'esperança, de bonhomia, de senzillesa, d'amor per la vida i d'obertura a persones de bon cor, però també he aprés coses noves a través de la lectura, raonant amb persones amb un fàcil somriure i amb una suavitat (moltes vegades), d'eixes amb qui ens impregnem de fe, de joia i de tranquil·litat.

A més, a un amic li he dit que ara m'era més fàcil portar les regnes recorrent a la metàfora del meu joc preferit, volar un catxirulo, del qual tots dos hem raonat una miqueta, però, sobretot, que estava més fort d'esperit, més esperançat i que estic més tranquil perquè he arribat a la conclusió que sé portar una vida amb una forma senzilla i que, per mitjà de la fe, de l'esperança, de tenir eixe com saber actuar (el quid de la qüestió) en les diferents situacions, la vida es torna més amena. Tots dos sentíem esperança, una alegria tranquil·la i ens hem intercanviat optimisme i uns quants glopets d'amabilitat, la qual cosa va de perles per a viure tranquil i optimista, com quan el catxirulo vola amb el vent al seu favor i amb suavitat.

Però també he assaborit la lectura d'un llibre de psicologia cognitivoconductual de Rafael Santandreu i de trobar-ne u de Miguel de Unamuno i u d'Albert Espinosa, un escriptor que vaig descobrir fa dos anys i que continuava, en una obra que desconeixia, amb el mateix optimisme i infonent esperança, fe en la vida i que val la pena viure i pensar que el món està ple de possibilitats per a fruir la vida i de persones amb una ment amb intenció de fer-se fortes, de viure la vida amb fe.

I la cosa no ha acabat ahí, perquè també he tingut temps per a raonar amb una jove amb un somriure natural i que, des del primer dia que la conec, m'ha semblat una persona noble encara que no tinga cap títol nobiliari (que jo sàpia) i bondadosa, a més de valenta i oberta de ment.

I més: he vist com un home em donava la mà com si no hagués passat res en els darrers dos anys i només hagués sigut cosa d'unes setmanes o d'uns quants mesos. ¡Quina alegria, veure que hi han persones així i que la vida també inclou la joia, el temperament suau en les formes però no passiu i l'obertura a l'altre amb els dos braços i tot, encara que siga simbòlicament!

Finalment afegiré que crec en la bondat de l'ésser humà, de les persones, en la part bona de la vida, de cada persona, sobretot, de les qui, amb bon cor i amb bones intencions, se'ns acosten com la mà d'eixe home a la meua, a través de la confiança en l'altre i amb la idea que l'altre també és una persona més i que té la seua part de tendror, d'amabilitat. De segur que cada gest com els ací descrits, és un pas més per a un bon son i, de pas, per al reviscolament de l'ànima i per a creure que una vida més alegre, suau, creativa i amb presència de gaudi com quan vole un catxirulo és possible, sense necessitat d'esperar al dia de Pasqua. I on jo dic catxirulo, un altre pot dir el seu joc preferit i, de segur, que també fruirà la vida.