Comunicant-nos amb confiança en els altres

Hi han dies en què, per exemple, amb motiu del cap de setmana o d'alguna cita per part d'alguna de les nostres persones de confiança, tenim ocasió de raonar amb persones que no solem veure però que ens obrin els seus braços, fins i tot, acompanyades dels seus fills o de part de la família.

És una situació molt bona per a comunicar-nos amb confiança en els altres i, per exemple, a través d'una conversa tranquil·la, agradable i amb interés per lo que diu l'altre, ja que ens permet aprendre, sentir-nos més amics i, igualment, compartir coses, idees, sentiments, coneixements, però d'igual a igual, com a persones de confiança cada u respecte a l'altre.

Fins i tot, continuem amb el pont de l'amistat, de parlar-nos amb el cor en la mà, de l'harmonia en la forma amb què ens expressem, com també de raonar amb persones que ara sí les podem escoltar encara que siguen molt més jóvens i tot, ja que considerem que compensa conéixer els punts de vista de totes les persones que hi són. I, justament perquè adoptem eixa posició de recepció, també s'obrin a comunicar-se amb nosaltres i es crea un diàleg interessant, agradable.

S'interessen per nosaltres, per exemple, preguntant a algun adult qui som i, al mateix temps, cada u dels qui hi som, ho fem amb ells, siguen xiquets, siguen els pares, siguen altres familiars o persones amb qui mantenim confiança.

Podríem dir que lo més important en eixe moment i ahí, és que hi ha esperit d'equip, que tots ens sentim part del col·lectiu i que hi ha prou confiança com per a parlar amb el cor en la mà i, com ara, raonar obertament i esperançats, encoratjats i, igualment, amb la idea que tenim veu, vot i que hi som presents i amb optimisme i, fins i tot, amb fe en el demà enmig d'eixa situació favorable a l'exposició oberta dels nostres pensaments, de les nostres idees i dels nostres sentiments. I que ens comuniquem amb el cor i amb la idea que la nostra versió també serà acollida.

I com que ens reben obertament, estem presents amb confiança en nosaltres, en més persones i en el demà, no sols amb els qui hi som.

I és que, en el fons, l'obertura als altres, a ampliar el nostre bagatge cultural, a fer més amistats, a punts de vista que ens ajuden a créixer i a ser més receptius al proïsme, té lloc gràcies a ambients favorables per a la confiança en les altres persones, per a la concòrdia, per a lo que fa possible que visquem sentint-nos membres de la societat.