Assaborint el present amb esperit obert

Quan, com he fet este matí, eixim un moment al carrer i, sense forçar la maquinària i amb una sensibilitat ben conduïda, connectem amb els altres a través de l'amabilitat, i també, quan contactem a través de mitjans que permeten comunicar-nos amb les altres persones i, de pas, desitjar-los, com ara, hui, que passen un bon dia de Reis, la vida es torna més agradable i mantenim fortalesa a través de les persones més pròximes, eixes que ens accepten com som i que ens fan costat, com també de la nostra visió positiva de la vida.

Són vivències positives, d'eixes que ens ajuden a assaborir el present, a estar més creatius (i, així, oberts i positius), humans, a interessar-nos per l'amic o la persona que un dia i molts dies ens ha donat el seu suport (com també ho fa ara) i amb qui estem convençuts que podem parlar obertament, i que és una persona de confiança i amb qui col·laborem com si es tractàs del mestre a l'alumne quan l'estudiant li fa una pregunta. 

I és que, amb esperit obert, vivim millor, veiem la vida d'una manera més tranquil·la, més suau, més centrada en les persones i acompanyada de fe, més oberta a lo que més ens motiva a viure, a la tendror en les relacions humanes que naixen des de dins, a les paraules que semblen com un cant a la vida

I també oberts a eixes persones comprensives i, al mateix temps, amb coratge, que, manifesten obertament els seus sentiments i els seus pensaments, que saben mantenir una ment oberta allà on són, que ens parlen amb sinceritat, que els agrada fer el bé, que saben estar amb un jove com també amb un xiquet o amb una persona gran (estic pensant, ara, en algunes persones de la meua xarxa social actual).

Amb elles compartim una part important de la nostra vida: la confiança, l'amistat, xicotets detalls que ens fan sentir-nos amics (per exemple, un whatsapp o un missatge desitjant-li que ho passe bé), l'optimisme, les ganes de viure, eixa cançó, eixe escrit o eixa manifestació creativa que empeny a viure pensant també en els altres, a tenir-los presents en la nostra llista de persones disposades a tractar a les persones amb bon cor.

I, finalment, diré que, per a mi (com per a més persones), el dia de Reis és un dia en què les persones, des d'un punt de vista cristià, acceptem obrir-nos un poc més a lo agradable, a la tendror, a la bondat, a la sinceritat, a actuar amb bon cor, fem xicotets regals (una telefonada, un missatge, etc.) i compartim alegria amb més persones i, de rebot, eixim guanyant perquè vivim amb una ment oberta, amb confiança en cada u de nosaltres, en més persones i, a més, amb optimisme. Són persones d'eixes que, com m'ha fet hui un amic, són capaces d'escriure'ns: "Et desitgem lo millor. Que sigues feliç". O una altra: "Igualmente. Gracias".