Aprenent amb didàctica

Hui he començat a inserir-me en el món de la ciència i de rames del saber que, quan me les trobe amb una informació didàctica i afable, les capte amb senzillesa.

No és lo mateix començar a escoltar un vídeo sobre biologia pensat per a jóvens, adults, universitaris o, simplement, persones que volen aprendre'l a partir de les tecnologies modernes i, en alguns aspectes, després presentant-se a uns exàmens, que, per exemple, veure un vídeo de Happy Learning videos, en castellà, o de Frestikids, en anglés, però amb una claredat molt bona, de tal manera que, fins i tot, un adult pot captar la idea, les frases, les imàtgens i lo que s'explica amb molta facilitat i, a més, acabar aprenent amb bon gust de boca i amb el plaer d'haver trobat un camí interessant, que s'obri amb esperança, com a receptor de les formes  noves d'ensenyament i d'aprenentatge.

Un dels temes que m'atreia era el de les cèl·lules i, un altre, el del cicle de l'aigua. En u dels materials de l'aigua, he pensat en com fluïa jo quan, als deu anys, em trobava davant d'una planta o, fins i tot, d'una flor o, simplement, quan m'explicaven la vida natural. I així em sentia, mentres veia el document, fluint amb vida.

Però, veient el de la cèl·lula, m'ha vingut al pensament el paral·lelisme entre la cèl·lula, el teixit, els òrgans, el cos... i l'organització política o social. I és que resulta curiós, però estem organitzats, de menor a major complexitat, d'individus a col·lectius. I diré que ho veia com una unitat.

Afegiré una cosa: el fet de tenir més anys, juga a favor de l'aprenent i, si és de ment oberta, més encara. ¿Per què? Pel vocabulari. No hi ha dubte que el petit és com una esponja, però que una persona amb quaranta anys o més, per exemple, pot comptar amb un vocabulari que li facilite comprendre millor el terme condensació durant una explicació del cicle de l'aigua. Ara bé, amb un diccionari etimològic on s'indique l'origen de la paraula i el significat que tenia inicialment, l'aprenentatge resulta més clar. De fet, tenir-ne u a l'abast, pot ser una cosa interessant. En el meu cas, compte amb el Diccionari etimològic manual (Josep Moran i Joan A. Rabella, Edicions 62, 1999), amb més de 8.000 paraules freqüents.

Però més: a hores d'ara recorde la primera recepta de cuina que m'explicaren. Ho va fer Pere Riutort, sobre un púding i només se n'oblidà d'un xicotet detall i, tot i això, vaig descobrir-lo immediatament i poguí fer-lo sense el mestre al costat (però sí per intuïció, potser pels avantatges de tenir facilitat per a la didàctica, amb els passos a fer). I sí: eixí bé.

Conclusió: un bon recurs per al coneixement, des d'un punt de vista didàctic, pedagògic, per a l'aprenentatge i per a l'ensenyament a l'abast de més persones i fàcil de comprendre com a mitjà d'introducció a un camp, no sols conté informació, sinó senzillesa en el llenguatge, orientació sobre el nivell (però no per nivells del sistema educatiu, sinó... ¡del grau del llenguatge!).

Per això fer una classe de valencià, d'història, de matemàtiques, de ciències, de literatura, de filosofia, de música, etc. i comprovar que els alumnes comprenen prou lo que exposem i que segueixen el fil de la conversa amb facilitat, per a mi (com per a Pere Riutort, Roser Santolària, i molts mestres i moltes persones), és més important que transmetre la informació, ja que, en casos així, la fa més agradable, més fàcil de recordar i, a més a més, simplifica lo que podria resultar complex i, de pas, ajuda a raonar millor en relació al tema i en la vida diària.

Al cap i a la fi el llenguatge està per a obrir camins de comunicació, per a mantenir-nos en connexió amb els altres i per a fer possible la comprensió.