Aprenent amb alegria
Després d'escoltar unes quantes cançons cantades per Dani Miquel, de veure una foto d'un amic de Facebook somrient i, finalment, de recordar que fa poc m'havia fet gràcia el comentari d'un altre amic, se m'ha ocorregut escriure sobre el tema de l'alegria.
Escoltar una cançó de Dani o de persones amb sentit de l'humor però, sobretot, fer amistat, raonar o comunicar-nos un moment amb persones que moltes vegades tenen eixe toc de gràcia per a fer que el dia resulte més agradable, positiu i que vegem i visquem amb optimisme i millorem (perquè l'humor, com l'alegria de viure, ens guareixen i ens empenyen avant cap a les persones i cap al demà amb esperança, amb fe i joiosos de veure que li donem un aire positiu i esperançador a la vida), és una cosa que ens fa portar avant la vida, acollir en la nostra lo bo i deixar que la part positiva de la vida circule en el nostre dia a dia, fins i tot, a nivell interpersonal, a més de l'espontaneïtat inserida en el joc de paraules i, per exemple, en els vincles afectius i amables, etc.
Però també, per un moment, veure un programa cultural que fa sentir-nos més alegres i, mentrestant, pensar i comentar que hi han programes per a formar-nos i aprendre, de manera que siguem persones més coneixedores del món exterior i de lo que ha passat. I si, a més, qui el presenta, ho fa de manera engrescadora, que motiva als participants, com també als oïdors, fins i tot, a millorar la seua cultura i a no engronsar-se en lo que ja se sap, en el meu cas, com en el de més persones, la vida va avant, cap als altres, cap a lo nou, cap a les idees noves i lo que no sols representa canviar, sinó que va acompanyat de joia i d'estima per la vida.
I, en eixe sentit, tinc la sort d'haver conegut fa poc persones que han sabut crear uns grups de Facebook en què una de les coses que més es veu és una sensació de vida, de plaer, d'amabilitat, d'obertura al joc, a l'acudit, a l'anècdota graciosa i afable, a la naturalitat a l'hora de viure, a l'espontaneïtat i amb una inclinació per l'entusiasme i, per tant, per una creativitat que té carta blanca i que fa que, més d'una vegada, hi hagen escrits favorables a la iniciativa i a sentir-s'hi com en casa. I veiem, com poques hores després, la persona es manifesta amb el cor en la mà i sent que allí la cosa, el present, es viu amb goig i amb una miqueta de sal.
En fi, viure amb l'alegria i l'esperança d'un xiquet i amb la fe d'un optimista. Estic veient com persones d'u dels grups en què participe, com també, altres amistats, manifesten que amb l'optimisme es pot anar avant i que trien viure així. Són hòmens i dones que, igualment, mostren coses que els agraden i que, reben, però sense buscar-ho, felicitacions, comentaris graciosos, dites, refranys o frases que semblen com si tots fóssem de la mateixa família o amics de tota la vida.
Podríem dir, finalment, que és com eixes classes, converses o instants en què la vida està present, la joia, el plaer i, a més, fluïm en el present com qui ho fa amb un regal i que les vivències actuals ens fan sentir una millora i un canvi acompanyat de bon cor i d'esperança.