Amics, cooperació i amabilitat

Hui, de matí, he tingut ocasió de raonar amb Miguel, un amic, durant un moment, sobre la cooperació, les societats que estan més conscienciades i més organitzades amb esperit d'ajuda mútua i, finalment, de l'amabilitat que, per exemple, de la mateixa manera que viure en una zona geogràficament oberta a la mar i per on pot circular amb facilitat la gent i els mitjans de transport i, així, facilitar la comunicació terrestre, pot obrir-nos a més persones, perquè partim de la bondat de l'ésser humà i de confiar en nosaltres, en més persones i de tenir fe en el demà.

Per això raonar amb persones com Miguel em resulta agradable. Són persones obertes, els agrada tractar temes de tipus psicològic, social, d'actualitat i amb un criteri propi. A més, valoren la natura (però no amb diners, sinó com a patrimoni mundial), les relacions humanes, l'educació que afavoreix un esperit obert i creatiu, com també saber analitzar i sintetizar, viure esperançat, dir fins ací i t'accepte com ets encara que no sempre coincidim, i més coses que altres persones que coneixem també consideren molt importants per a les relacions interpersonals i per a créixer com a persones.

En eixe sentit, hi ha una frase que crec haver-la llegida en més d'un lloc, no sols en targetes com la que fa uns anys em regalà un amic: "Los amigos son como las estrellas: no siempre los ves, pero ahí están".

Hi han amics que no són al nostre costat però que estan presents, que viuen i amb els qui ens podem comunicar per telèfon, per Internet o per carta, per exemple, i això fa que els sentim com si fossen ben a prop físicament i tot, la qual cosa ens facilita, per exemple, un bon son, tenir un dia millor, confiar que, com les estreles, també ens il·luminen i que amb ells hi ha una visió més oberta de la vida.

Ens podem comunicar de moltes maneres i, com comentàvem Miguel i jo, ara tenim la sort, per exemple, de comptar amb mitjans com Internet, els quals ens faciliten lo que no ho farien detalls geogràfics com les altes muntanyes o, per exemple, els oceans.

Així, un dia vaig veure en Facebook el cas d'una dona gran, crec que de la zona de Paquistan, que tenia unes quantes amistats i que, com podem imaginar, recorria a Internet per a connectar i contactar amb persones pròximes i, per descomptat, de confiança. O el comentari que un dia em feu Dany Rosevear, quan li vaig dir que tenia epilèpsia i ella em comentà que, afortunadament, Internet permet aprendre i contactar de forma més còmoda (en més d'un cas) i, així, compensar lo que, per una altra banda, podria resultar més difícil.

Si un mitjà, com ara, Internet, el podem emprar, fins i tot, per a connectar-nos amb persones de l'exterior i sentir-nos més part de la comunitat i, per exemple, aprendre, crec que val la pena. I, com més persones, també li veig eixa aplicació, així com Pere Casaldàliga pogué fer una vídeoconferència des del Brasil amb cristians que eren en la Ciutat de València.

Finalment diré que, més d'un dia, he tingut ocasió de parlar un temps amb Miguel sobre temes que, sense Internet, no haguessen sigut possible amb la mateixa facilitat o, per exemple, veure, mentres passe a prop d'ell, com està aprenent per a formar-se. I si raonar ja pot ser interessant, sobretot quan les persones ens escoltem amb amabilitat, tenir persones amables en la nostra xarxa d'amistats i de relacions humanes, crec (com més persones) que més.