Amb harmonia nadalenca

Amb harmonia nadalenca, com també en altres moments de l'any, abans de la festivitat de Nadal i després, es poden ajuntar més que dos veus, dos escrits personals o dos persones i més enllà de les seues diferències, perquè ningú és com una fotocòpia de cap persona: la sensació de formar part del tot, del grup, del barri, de la població i, fins i tot, del planeta.

Ho dic perquè he començat el dia intercanviant un comentari amb un amic de ben lluny i molt amant de la natura, planot, agradable i que, quan lliges lo que escriu (bé per missatge, bé en les seues publicacions), alenes, quasi sempre, una vida senzilla i d'una persona que, amb espenta i amor pel planeta i per persones de tots els llocs i per la cooperació entre països, no sols dedica un temps de molts dies a fer ioga sinó també a tenir present (com ho manifesta en els seus posts i en els escrits personals) que som part de la Terra i que, per mitjà de la col·laboració de moltes persones o, com a mínim, de més que abans en relació a la població mundial, podrem (i podem) gaudir la Terra més anys, en millors condicions i, a més, sentir-nos part de la família humana i de lo que hi ha al nostre voltant (bé creatiu i nascut de l'enginy, bé natural i que convé conservar, com ara, lo que no es troba en més llocs del planeta).

També té present, este amic, com més persones receptives a visions obertes de la vida, que la natura i la vida són tan belles com el fet de viure molts anys, amb al·licients i amb una mirada positiva i esperançadora de la nostra presència.

En eixe sentit, fa uns anys, raonant amb Pere Riutort, li vaig dir:

-- Mira, Pere, jo no crec en Déu, però quan isc al carrer, sóc un moment en un parc i contemple la natura o bé quan veig en Internet la preciositat de paisatges que hi han en el món,...

I ell, em respongué:

-- Això és Déu: la vida.

La vida és ben bonica i cada dia una ocasió molt bona per a assaborir-la, com també ho és cada dia de festa de Nadal. 

Per això, per exemple, fer memòria, diàriament, d'eixes persones que han fet possible que tinguéssem un jorn més ple de joia, d'esperança, d'amor per la vida, d'optimisme, d'harmonia emocional, etc. o, com ara, donar gràcies a la vida per tot lo bo que hi ha i hem viscut o vivim i tot, és una forma més de sentir-nos part del conjunt i de romandre en el planeta amb la idea que val la pena viure amb projectes, veient el cel obert, amb bon ànim i, a més, amb una xarxa social (en fase de creixement tranquil i de millora) de persones positives amb qui sempre poder comptar com a gent de confiança, encara que no sempre ens puguen ajudar.

Acabaré dient que també considere important alçar-nos cada dia i tractar de viure'l moguts per l'esperit que anima a desenvolupar les nostres capacitats creatives i a cooperar amb els qui també desitjarien tenir la mateixa sort que nosaltres, a pesar dels seus esforços actuals i com a forjadors (en molts sentits) de la seua existència, i que tracten de fer bé i, així, sentir-nos més germans, com quan som enmig de la natura o, fins i tot, amb alguna persona ben a prop i passem a tenir una visió i una actitud més oberta, falaguera, comprensiva i amant de la vida.