Actes que assenten optimisme

Hi han persones que assenten optimisme, que el transmeten, que ens ajuden a consolidar-lo, a fer que estiga present i que, el dia més inesperat, per exemple, veiem que són religiosos o que, a més a més, són persones que tenen un gran coneixement en altres camps que ni ens imaginaríem.

I ho dic perquè ahir, de matí, cercant cercant informació sobre documents o llibres interessants i de valencià, vaig trobar que l'autor d'unes obres ben famoses per a preparar-nos en el coneixement del valencià i, sobretot, fent-ho de cara als exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, Josep Ruaix i Vinyet, era religiós.

Quan ja era en casa dels meus pares, li ho comentí, a ma mare, més o menys amb aquestes paraules: "¡Mare meua, amb tot l'anticlericalisme que cueteja ara!... ¡Si se sabera que l'autor del Català 1, 2, i 3 és un religiós!... Sort que el sentit comú i les ganes d'aprendre posen per davant lo que ajuda a avançar en els coneixements i no lo particular i que no hauria de ser, al meu coneixement, motiu de polèmica".

I, com sol passar en les millors cases, com popularment diem, com que en eixe camp som molt oberts, ella i jo, deixàrem estar la qüestió anticlerical (perquè no ens calfàrem el cap) i primàrem la de promoció del valencià. Era evident que, ella i jo, com també mon pare i moltes persones, som conscients que bona part de la cultura escrita que ara rebem, ha partit de mans i de persones vinculades al món religiós i que, deixar fora eixa informació seria, poc o molt, poc formal.

Amb uns bons mestres, amb persones obertes a qualsevol font d'informació, com també a punts de vista distints i que, a més a més, viuen amb esperit dialogant, no sols aprenem, sinó que, igualment, esdevenim persones més amables, benignes i, com si fóssem un xiquet, disposades a fer el bé; però, a l'hora d'actuar a llarg termini, fent-ho com un home dret i fet, com s'ha dit popularment i empra ma mare, encara que, lo de l'actitud siga més qüestió d'esperit de vida que no d'edat a les nostres esquenes. Això, quan aprenem com si fóssem un xiquet, perquè, en acabant, l'aprenentatge és més suau però es consolida millor, és més encertat, triem més lo convenient i, fins i tot, lo millor (sobretot, a grans trets) a la llarga.

Finalment diré que en ma casa hi han llibres de tots els colors, encara que, òbviament, a l'hora de llegir, les coses vagen més en la línia de lo que considere prioritari en cada moment de la meua vida creativa i, en eixe sentit, a hores d'ara, ho fa la psicologia, la pedagogia, l'aprenentatge del valencià i de l'anglés (la qual cosa, de rebot, inclou el castellà, perquè conviu diàriament on visc i perquè l'he emprat des de xiquet, encara que no de manera predominant), l'antropologia i, per descomptat, la recepció a les persones. I, a l'hora de compartir temps i de comunicar-m'hi obertament i esplaiada, fer-ho amb qui m'accepta com sóc i té esperit dialogant.

Després de tot, l'optimisme s'assenta amb major facilitat quan va unit a l'amabilitat, a la creativitat i a la disposició a escoltar a l'altre (i de raonar-hi) amb bones intencions. I en eixe sentit va la meua línia d'actuació, com la de més persones.