"Ací: l'esperança i l'experiència"  (Pere Riutort)

Un dia, raonant per telèfon amb Pere Riutort, qui estava ingressat, em va dir (molt esperançat i amb una veu de germanor), la frase que ací encapçala l'escrit. Estava content de la bona atenció que unes jóvens del personal sanitari li estaven mostrant i, des de la seua senzillesa, se sentia en comunicació amena (podríem dir que didàctica) amb eixes jóvens professionals que l'atenien.

La veu parla de l'esperit de l'anima, així com la música ho és del moment o de la línia de pensament i de la visió del món predominant en una cultura a través de la llengua (parlant en termes col·lectius) i també de com veiem la vida en un moment de la nostra existència, de l'esperit que hi ha dins de la persona.

En eixe sentit, em sembla profitós i saludable que s'unesquen la bondat i l'esperança (el xiquet i el jove, l'aprenent) i la saviesa i l'experiència (el gran, el mestre) a través d'un fil conductor que seria la creativitat, la trobada amb l'altre, eixe "nuevo sitio disponed / para un amigo más" que, de matí, he trobat per serendipitat, de pura casualitat, malgrat que anit havia escrit "M'òbric a viure amb creativitat, amabilitat i com si volàs un catxirulo el dia de Pasqua: fruesc molt la vida". I bé, vaig gaudir tant eixa conversa amb l'amic, enguany, com el fet d'escoltar esta cançó molts anys després d'haver-la oïda per última vegada (¡però molts, eh, molts!).

Cada dia que avance en la meua vida, i ja amb la metàfora com a brúixola diària (organitzativa, racional, creativa, espiritual i, fins i tot, religiosa) i, a més, unida al sentiment de tenir l'esquena coberta pel suport dels meus pares i de molts familiars de la generació anterior i dels de la meua, descobresc coses com ho faria un xiquet o un jove i, al mateix temps, em sent més mestre, amb la qual cosa trobe que la vida em flueix millor, que tinc més reflexos i paciència i que, com podríem dir, actue fent cada cosa al seu temps, de manera molt encertada.

He aplegat ahí, en part, perquè anit vaig escriure notes que em venien al cap arran d'haver anotat "Bondat + Saviesa = Catxirulo" després d'unes hores en què sentia lo que podríem dir estat d'incubació, com una mena d'embaràs, però, en este cas, a punt d'acabar en un part fructuós. I, de sobte, eixiren els punts amb què relacionava estes tres paraules:

* Bona empatia

* Gràcia per a comunicar-se (moment més fàcil)

* Portar les regnes amb esperit creatiu ("flexibilitat")

* Optimisme

* Capacitat de comprensió

* Actuació intel·ligent en cada moment ("flexibilitat")

* Facilitat de companyonia

I encara n'afegiria més, ara, relacionades amb el joc:

* Sensibilitat

* Humor

* Obertura al món exterior, a lo masculí i a lo femení

* Participació

* Capacitat per a dirigir sense forçar les situacions, però amb reflexos

* "Psicologia"

* Sentiment de companyia en la vida (els detalls externs amb què convivim mentres els volem)

* Esperit de negociació

* Esperit emprenedor

I tot això, en un dia que estava "resultant", com ja hui, ara que encara no són les 10 del matí, "un bon dia, alegre, ple de fe i de sentiment de companyonia". Ara bé, tindrem present una nota: "flexibilitat" en el sentit que rep en psicologia, no en l'històric de submissió que reflectia un diccionari castellà de sinònims de fa més de quaranta anys o que algú es pot imaginar, perquè estem parlant des d'una visió oberta de la vida.

Però ja en la biblioteca d'Alaquàs, mentres veia unes voltes el vídeo de la cançó "Un nuevo sitio disponed" (1 i 2) començant per u en què apareix un director potser d'uns 25 anys, la qual sembla una crida a l'amistat (però no en imperatiu, sinó amable i festiva) i la seua acció (amb l'esperit de la música, és clar, no amb el dels esterotips o dels desitjos d'altres persones o línies de pensament que se'ns presenten com a alliberadors), com qui diu "A veure,... a veure,... ¿li podeu passar eixa cadira?" abans que li n'arrimen una, me n'han eixit ,de molt claus, quan ja havia dibuixat un home volant un catxirulo:

* Braços lliures

* Obertura a persones de tots els colors, edats, pensaments, procedències, aficions, discapacitats, gèneres, estils de vida, llengües

* Facilitat per a connectar amb el grup

* Convivència entre el "jo" (cap) i el "nosaltres" (resta del cos), amb somriure sincer

* Sentiment de pertinença (cap) i d'obertura a la comunitat (cap) amb els braços oberts a més persones i a idees noves, confiança

Puc afegir, doncs, que el fet que el cristianisme, històricament, el tinga vinculat a lo festiu i encoratjador, a la participació sense violència i amb jovenesa i obertura a les persones grans, com també a les ja casades (ara afegim també a les qui viuen en parella i a les fadrines) i a la infantesa, sembla descobert, resolt, com l'espina que ens hem llevat este Nadal els meus pares i jo a través del suport mutu entre les dos bandes, confiança de cada generació en l'altra i que, no sols en estos temps, sinó que, psicològicament i tot, diu molt, com l'abraçada d'ós que un dia ens donàrem entre el meu amic Antonio i jo i que permeté que l'endemà jo tingués sana la pell de l'esquena i ell se n'alegràs.

I que eixos punts esbrinats també estan relacionats amb la fluïdesa de la vena creativa i amb l'esperit d'eixa cançó, la d'"Óyeme, tú, que eres joven" (3) o a "Up With People" (4) i més detalls de la vida, és com dir que ja he trobat lo mínim, el fil mínim que fa sentir-me part del grup i participar amb el mateix esperit creatiu que quan vole un catxirulo, ja que, en molts moments de la jornada del vol, gràcies a l'obertura a la flexibilitat mental i a un impuls vital alegre i juvenil, a saber moure'l i orientar-nos cap als costats (els familiars i els amics d'edats semblants), però també cap al passat (darrere), avant (el futur) i cap a altres punts (eixides creatives), fem possible, com em deia ahir a Miguel (un amic entranyable), mantenir el vol i, per descomptat, quan el vent no ens és favorable (per exemple, rebolicat), no pegar-li voltes al nano, ser amable com quan cau un xiquet i li tractem de transmetre confiança i de suavitzar la situació, tenir paciència i una canya i, ¡com no!, buscar una altra opció positiva i que faça gaudir lo que fem i com som.

Per cert, em sent amb una pell jove i esperançada, en bon estat, com la cara que fan la Mare de Déu i Sant Josep, ambdós acostant-se suaument al Nen, en una postal que he rebut hui (i amb senyals de vida) per part d'un amic també amb epilèpsia, qui l'any passat estava molt fotut, però que ara sembla viu, valent, jove, sa.

Per tot això,... ¡a pencar per a viure i sentir-nos més part de la comunitat! Crec que val la pena, però no la pena de plorar, sinó la de participar (però no per participar perquè toca participar), sinó la de ficar-nos mans a l'obra de construir la nostra vida acompanyats de més persones (i reforçant-nos mútuament), gràcies a les quals, amb el seu suport psicològic i, puntualment, econòmic, podem sentir allò que ahir li deia al meu amic Miguel:

-- ¡Buah!, ¡tu no saps el sentiment de companyia que tinc ara amb els meus pares i com els estime! ¡Més que fins ara, MIguel! M'han acollit, enguany, en sa casa, en moltes ocasions i ara han acceptat la meua proposta creativa i hem salvat el Dinar de Nadal gràcies a la seua implicació!

Finalment unes paraules de fe i que estic segur que aprovaria Miguel, a qui li fa goig la música: el solet sempre ix en el món de l'esperançat que treballa per a viure feliç, amb esperit jove i obert a la saviesa.

¡Avant!

(1) https://canciones-de-misa.blogspot.com.es/2010/10/un-nuevo-sitio-disponed.html

(2) https://www.youtube.com/watch?v=laACahEogU8

(3) https://www.youtube.com/watch?v=XFe0eWWLwZY

(4) https://malandia.cat/2014/12/up-with-people-amunt-la-gent/ (amb traducció pròpia de l'anglés al valencià de la lletra cantada en el vídeo que hi figura)