Acceptaven que els nens sentissen devoció pels pits en general

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿acceptaven que els nens sentissen devoció pels pits en general? Figura en la tesi de Mariona Iribarren Nadal (p. 241).

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís

****

En el meu mur, el 7 de març del 2025 plasmaren "Ma mare en va donar el pit més de dos anys, em va alimentar molt bé, perquè tingués una llet molt bona que em donés alimentació" (Ramona Ibarra).

Quant a missatges, el 7 de març del 2025 plasmaren "Això no ho sé pas, noi" (Àngels Sanas Corcoy), "Cap idea! Com si no existien els pits. No recordi absolutament res" (Lucila Grau), "No recordo que es parlés sobre això, ni que demostressin res quan el meu germà mamava: es veia com una cosa ben normal" (Rosó Garcia Clotet), a qui comentàrem "Gràcies, Rosó. Jo sí que he vist mamar algun nen i que ell en demanàs més i la mare li digués 'Escolta!'. I, si no, 'Què en vols manxar més?' i acostar-li el pit", "No ho sé" (Joan Prió Piñol), "No en tenc ni idea. Ni se m'havia acudit" (Xec Riudavets Cavaller), "Mai: tant l'àvia com la mare eren fetes, que els pits eren una atracció, més per als homes que per a nosaltres. Jo recordo que, a casa, ningú portava sostenidors, en un temps que, fins i tot, es portava 'cotilla'" (Lydia Quera), "A casa, mai es va parlar d'aquest tema" (Pilar Ortiz De Paz), "Ho ignoro per complet….. Aquí ja entràvem en temes delicats, sols aptes per a nadons i mares.

La moralitat sexual ha estat un ens invisible que ha ocupat la nostra generació i tantes altres en segles passats! En poques paraules, l'Església jeràrquica ha maltractat l'Evangeli de Jesús!" (Daniel Gros), "No em consta…

Pel cantó patern, eren gent rural, i els dos nois i les dues noies, de ben menuts, van mamar directament de la mamella d'una cabra, car la mare (la meva àvia) no tenia llet als pits…

Pel cantó matern, van ser tres germanes i no conec cap comentari sobre el tema.

Em sap greu no poder-te donar més notícies" (Joan Marrugat), "Jo sols sé que, amb quatre anys, li portava la cadireta a ma mare, per mamar-li un poc. Si és això al que et refereixes, jo sí que en tenia. Ma mare va nàixer en 1910" (Josep Fontestad Molina), "Amb el dels pits, a mi, ma mare em va criar. De la mitjana, no en recordo: crec que també. I, a la petita, li havíem de donar Pelargon: era molt golafre" (Montserrat Cortadella). Com a aclariment, direm que Pelargon és el nom d'una classe de llet en pols per a xiquets que aparegué en Espanya a mitjan dels anys quaranta.

Finalment, ma mare, el 7 de març del 2025 em digué per telèfon "Ma àvia, Consuelo 'la paternera' [, nascuda en 1878], que tingué cinc fills i se li'n moriren tres: donà mamar l'àvia de la mare de Juani, de Maria. I [l'àvia de Juani], sempre que em veia, deia 'Ton pare [ Miguel, nascut en 1906] i els seus germans són germans meus de llet, perquè ta àvia em donà mamar a mi'".

Per correu electrònic, el 7 de març del 2025 ens respongueren "Que jo hagi arribat a saber, cada infant tenia delit dels de la qui li donava mamar" (Miquel Vila Barceló).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.